Nena Daconte

Mai, Nena Daconte, va créixer des de petita escoltant els referents musicals dels seus germans grans: The Beatles, The Byrds, The Who, REM, Nacha Pop, Elvis Costello, Els Secrets…La música l’havia atrapat. Més tard, a l’adolescència, Mai va muntar una banda de pop rock amb què tocava versions de Led Zeppelin, Radiohead o The Cranberries, juntament amb cançons pròpies per bars de Malasaña, a Madrid, com Al Lab’Oratorio. En aquesta època va començar a estudiar cant líric, piano, solfeig, harmonia, perquè això de la música pop no era assumpte seriós per als seus pares. Entre els acords de les cançons dels Beatles i els seus estudis de música clàssica va començar a compondre les primeres cançons a manera de teràpia.

Aquell famós Operación Triunfo li va fer viure una experiència que  li va servir per conèixer des de dins el món de la indústria de la música, cosa que se sent molt agraïda. Es va obrir una porta per a Mai. Va fundar Nena Daconte, marca amb què va autoeditar el seu primer disc i va conèixer l’èxit gràcies a temes com Idiota, En quina estrella estarà o Tenia tant que donar-te, compostos, com tots els temes, per la mateixa Mai que sempre es va debatre entorn de la idea de la solitud, l’obsessió per la cerca de l’amor, o la pèrdua de la il·lusió pel pas del temps. Nena Daconte torna reivindicant el seu passat més pop rock de la mà del segell independent Subterfuge, que hi ha vist una compositora de cançons boniques i autèntiques, plenes de melodies enganxoses i tornades pop, a les quals el productor Dani Alcober, conegut per discos com a “Devil came to me” de l’extint Dover, ha vestit amb el més senzill i directe pop rock dels noranta.